Laser Microsurgery in Fission Yeast Role of the Mitotic Spindle Midzone in Anaphase B

AbstractIntroduction: During anaphase B in mitosis, polymerization and sliding of overlapping spindle microtubules (MTs) contribute to the outward movement the spindle pole bodies (SPBs). To probe the mechanism of spindle elongation, we combine fluorescence microscopy, photobleaching, and laser microsurgery in the fission yeast Schizosaccharomyces pombe.Results: We demonstrate that a green laser cuts intracellular structures in yeast cells with high spatial specificity. By using laser microsurgery, we cut mitotic spindles labeled with GFP-tubulin at various stages of anaphase B. Although cutting generally caused early anaphase spindles to disassemble, midanaphase spindle fragments continued to elongate. In particular, when the spindle was cut near a SPB, the larger spindle fragment continued to elongate in the direction of the cut. Photobleach marks showed that sliding of overlapping midzone MTs was responsible for the elongation of the spindle fragment. Spindle midzone fragments not connected to either of the two spindle poles also elongated. Equatorial microtubule organizing center (eMTOC) activity was not affected in cells with one detached pole but was delayed or absent in cells with two detached poles.Conclusions: These studies reveal that the spindle midzone is necessary and sufficient for the stabilization of MT ends and for spindle elongation. By contrast, SPBs are not required for elongation, but they contribute to the attachment of the nuclear envelope and chromosomes to the spindle, and to cell cycle progression. Laser microsurgery provides a means by which to dissect the mechanics of the spindle in yeast

La caça com a objecte d'estudi de la Geografia: estat de la qüestió

La caça és una activitat de notable transcendència social i territorial a l’Estat espanyol que no pot passar desapercebuda al geògraf interessat en l’estudi dels espais rurals. A partir del darrer quart del s.XX es desperta l’interès dels geògrafs per aquesta activitat ancestral, amb Antonio López Ontiveros com a pioner. Posteriorment altres geògrafs/es aborden la temàtica des de diferents perspectives. A les Illes Balears, la caça ha estat modestament tractada des de la geografia, encara que a partir d’un complet recull i sistematització de la bibliografia cinegètica, es localitzen interessants treballs, a més de valuoses aportacions des d’altres àrees de coneixement. Aquest treball d’investigació pretén donar compte sobre com ha estat tractada l’activitat cinegètica des de la geografia, i alhora posar de manifest les múltiples oportunitats que ofereix la caça als geògrafs/es per aplicar mètodes propis de la disciplina que contribueixin a garantir la sostenibilitat dels espais rurals

De la centuriació al repartiment. Una aproximació a la Mallorca del primer mil·lenni a través de l’organització territorial

Aquest treball és una part de la reconstrucció de l’organització territorial de Mallorca durant el primer mil·lenni dC a partir dels dos aconteixements fonamentals que l’emmarquen: la Centuriació resultat de la conquesta romana de 123 aC i el Repartiment resultat de la conquesta catalana de 1229 dC. La primera va establir la trama fonamental que ordena la geografia de l’illa, és a dir els nuclis de població i les vies de comunicació. El segon és un document que combinat amb les traces físiques de la primera permet reconstruir aquesta organització territorial i la seva evolució. En aquesta memòria repassem els estudis fets sobre aquestes qüestions i definim els tres instruments bàsics que emprarem: l’origen militar de la tecnologia d’establiment de les centuriacions; la trama jerarquitzada de nuclis de població i la seva distribució pel territori; i finalment les etimologies dels topònims que ens orienten amb llur significat territorialEste trabajo es una parte de la reconstrucción de la organización territorial de Mallorca durante el primer milenio DC a partir de los dos acontecimientos fundamentales que lo enmarcan: la Centuriación resultado de la conquista romana de 123 AC y el Repartimiento resultado de la conquista catalana de 1229 DC. La primera estableció la trama fundamental que ordena la geografía de la Isla, es decir los núcleos de población y las vías de comunicación. El segundo es un documento que combinado con las trazas físicas de la primera permite reconstruir esta organización territorial y su evolución. En esta memoria repasamos los estudios realizados sobre estas cuestiones y definimos los tres instrumentos básicos que emplearemos: el origen militar de la tecnología de establecimiento de las centuriacions; la trama jerarquizada de núcleos de población y su distribución por el territorio; y finalmente las etimologías de los topónimos que nos orientan con su significado territorialThis memory is a piece from the reconstruction of the territorial organization of Mallorca during the first millennium AD, framed by two foundational events: The Centuriation consequence of the Roman conquest dated 123 BC, and the medieval establishment, or land-sharing, deriving as a consequence from the Catalan conquest dated 1229 AD. The first event has established the essential net that shapes the Island’s geography, the population nuclei and the grid of roads. The second one is a document that, together with the physical rests from the first, enables us to reconstruct this territorial framing and its evolution. In this memory we review the works previously published on the subject, and we hereby define the three basic instruments which we will use: namely, the military origin of technology for the centuriations establishment; the hierarchical net of the population sites and their territorial location; and finally the toponymic etymologies which hereby guide us because of their territorial meanings

Aproximació a la innivació a Mallorca a l’època contemporània

El comportament espacial i temporal de la precipitació en forma de neu a Mallorca durant l’època recent presenta desigualtats interanuals, degudes a la pròpia dinàmica natural del clima i diferències espacials associades a factors geogràfics (principalment l’altitud i el relleu) i de caire atmosfèric (sobretot l’exposició de les diverses àrees geogràfiques al fluxos de component nord en cas de nevada). Les nevades més habituals afecten en exclusiva els sectors més elevats de la Serra de Tramuntana. A una altura aproximada de 500 metres, la mitjana anual és de 8 dies de neu i s’estima en 23 per a les parts altes de les muntanyes a partir de proxy data. La temporada comença a la tardor, més o menys avançada en funció de l’altitud de l’observatori. La distribució temporal és hivernal en tots els casos i el període de major freqüència es situa entre la segona quinzena de febrer i la primera setmana de març. A la primavera, les nevades es refugien a les parts altes de l’illa a mesura que avança el mes de març, i entrat ja l’abril la neu es restringeix exclusivament al sector central de la Serra de Tramuntana, per sobre dels 500 metres. En la darrera setmana d’abril i la primera del maig, la neu és un fenomen aïllat, amb presència esporàdica, en exclusiva en les majors elevacions de Mallorca. Els tipus de temps ciclònic són els més habituals, independentment de la ubicació geogràfica i explica sempre més del 70% dels casos. La segona tipologia en importància és l’advectiva que explica entre el 14 i el 22%. La resta de circulacions no té una significació tan destacable i resulta més aviat testimonial

La limitazione della responsabilita dell'armatore.

Il presente elaborato ha come obbiettivo quello di esporre, inquadrandone i punti più importanti, l’istituto della limitazione della responsabilità armatoriale, confrontando e analizzando la disciplina nazionale con quella di diritto uniforme partendo dalle origini di tale materia. Il primo capitolo esamina la responsabilità armatoriale nell’impresa di navigazione romana (individuale, collettiva e gestita all’interno del peculio), la lex Rhodia, il Receptum Nautarum e le azioni di furto e di danno in factum adverus nautas. Il capitolo si conclude esponendo la ripartizione del rischio d’impresa marittima Medievale, usando come punto di riferimento il Libre de Consolat de mar. Successivamente viene esaminata la più importante innovazione del tempo per superare il rischio d’accollo delle eventuali perdite nell’attività mercantile l’assicurazione. Il secondo capitolo invece analizza la disciplina codicistica della limitazione della responsabilità armatoriale, il suo procedimento e la normativa internazionale e comunitaria in materia: la Convenzione di Londra e la direttiva 2009/20/CE. Nel terzo e ultimo capitolo viene esposta, nel dettaglio, la limitazione della responsabilità armatoriale per il trasporto di cose nel codice della navigazione e nelle Rotterdam Rules. Analizzato il relativo dibattito dottrinale e lo stato della giurisprudenza il lavoro si conclude confrontando l’istituto con le corrispondenti regole previste nel trasporto aereo

Mare Nostrum: la Geopolítica de la Guerra Freda, la Mediterrània i les Geografies del complex militar turístic

El desenvolupament del turisme a la Mediterrània ha de ser reconsiderat a la llum de la geopolítica i la Guerra Freda si volem entendre el seu propòsit ocult, més enllà del seu paper mític com a “destinació vacacional”. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, la Mediterrània va ser un dels principals “teatres” de lluita per l’hegemonia mundial entre els EUA i la URSS. La geografia econòmica no pot seguir ignorant la utilitat del turisme a l’hora de garantir l’ancoratge occidental de molts estats en disputa a la postguerra. Es més: la construcció de l’espai turístic mediterrani ha de ser vista com un precedent dels esforços en curs per transformar el món en un paradís neoliberalEl desarrollo del turismo en el Mediterráneo tiene que ser reconsiderado a la luz de la geopolítica y de la Guerra Fría si queremos entender su propósito oculto, más allá de su papeel mítico de “destino vacacional”. Al finalizar la Segunda Guerra Mundial, el Mediterráneo fue uno de los principales “teatros” de lucha por la hegemonía mundial entre los EE.UU y la URSS. La geografía económica no puede seguir ignorando la utilidad del turismo a la hora de garantizar el anclaje occidental de muchos estados en disputa durante la postguerra. Es más: la construcción del espcio turístico mediterráneo tiene que ser contemplada como un precedente de los esfuerzos en curso por transformar el mundo en un paraíso neoliberal.The development of tourism in the Mediterranean needs to be reconsidered in the light of geopolitics and the Cold War if we are to fully understand its underlying purpose, setting aside its obvious mythic role as a holiday destination. At the end of World War II, the Mediterranean was one of the main “theatres” for the struggle for world hegemony between the United States and the USSR. Economic geography can no longer ignore the utility of tourism when guaranteeing the western anchorage of many states in dispute following the war. Moreover, the construction of the space for Mediterranean tourism must be seen as a precedent of the ongoing efforts to transform the world into a laissez-faire paradise

El turisme a Menorca. Retard en el desenvolupament dintre de l'àmbit balear

La implantació del turisme de masses a les Illes Balears va suposar un gran canvi territorial i una transformació de la seva societat. Menorca es va incorporar amb cert retard com a destinació turística, dintre de l’àmbit de les Balears. No obstant va desenvolupar-se com a destinació turística de segona generació, basant-se en el model de turisme de “sol i platja”. Durant la dècada dels 60 es van donar la confluència d’una sèrie factors interns i externs que provoquen un important increment de visitants o turistes. Aquesta època és la de major expansió del turisme de masses, i va provocar l’anomenat “boom turístic”. No obstant, aquesta expansió de l’activitat turística no es va donar a totes bandes a la vegada, ni amb la mateixa intensitat, fet que ens pot ajudar a entendre perquè a Menorca no es va donar al mateix moment que a Mallorca o a Eivissa.La implantación del turismo de masas en las Islas Baleares supuso un gran cambio territorial y una transformación de su sociedad. Menorca se incorporo con cierto retraso como destinación turística, dentro del ámbito de las Baleares. No obstante, se desarrollo como destinación turística de segunda generación, basándose en el modelo turístico de “sol y playa”. Durante la década de los años 60 se combinaron una serie de factores internos y externos que provocaron un importante aumento en la llegada de visitantes o turistas. Esta época es la de mayor expansión del turismo de masas, y provoco el llamado “boom turístico”. No obstante, esta expansión de la actividad turística no se dio en todos los sitios a la vez, ni con la misma intensidad, esto nos puede ayudar a entender porqué en Menorca no se desarrollo en el mismo momento que en Mallorca o Ibiza.The implantation of the tourism of masses in the Balearic Islands supposed a great territorial change and a transformation of its society. Menorca I get up myself with certain delay like tourist destination, within the scope of the Balearic ones. However, development like tourist destination of second generation, being based on the model of tourism of "sun and beach". During the decade of years 60 they occurred the confluence of a series of internal and external factors that caused an important increase in the arrival of visitors or tourists. This time is the one of greater expansion of the tourism of masses, and I cause the call "tourist boom". However, this expansion of the tourist activity did not occur simultaneously in all the sites, nor with the same intensity, this can help to understand because us in Menorca not development at the same moment that in Majorca or Ibiz